dimecres, 23 d’abril del 2008

DIADA DE SANT JORDI: ROSA O LLIBRE?

Avuí és la Diada de Sant Jordi, una de les festivitats més importants de Catalunya.

Com és tradició els nois regalen a les noies que estimen una rosa i les noies als nois que estimen un llibre. Es pot dir així que és el dia dels enamorats per als catalans. Des d'aquest blog recomanem que us passeu algún dia per les rambles de Barcelona, on es monten un munt de paradetes amb llibres i alguns escritors signant-ne els seus.

Aquest acte, apart de tindre un alt contingut sentimental, és un acte de promoció de la lectura. Qué millor que regalar un llibre a una persona a la que estimes!!!

Un llibre no sols és cultura, no sols és un munt de paraules ordenades sintácticament. És una porta oberta per a tothom en la que sols tu pots entrar, és un univers que sols existeix en la teva imaginació, és un cúmul de sensacions que t'evadeixen de la teva realitat per a introduir-te en una altra que sols tu pots viure.

No abandonem mai el plaer de la lectura, ja que és el mode d'aprenentatge més ràpid i lúdic que existeix, que desenvolupa la nostra ment, la nostra imaginació, i l'únic moment en que ens sentim lliures: sense presions, sense angoixa, sense rendir-li comptes a ningú.

Per favor mai abandoneu la lectura, perquè difícilment trobareu major satisfacció que arribar al final d'un llibre, arribar al final d'un món.



I vosaltres que regaleu: rosa o llibre?


diumenge, 23 de març del 2008

MIKA EN BENICÁSSIM, EL FIB CADA VEGADA MÉS A PROP

A falta de 3-4 mesos per a que Benicássim comence a plenar-se de guiris, poc a poc es comencen a confirmar els cantants o grups que vindran al FIB, el Festival Internacional de Benicássim. Un festival que dura 4 dies i on es reuneixen grups de música alternativa.

Per aquest festival, encara que Benicásim parega un poblet, han passat grups de l'alçada de
Depeche Mode, Franz Ferndinand, Keane, The Strokes, Artic Monkeys, The Cure o Radiohead.

Pero aquest any ve al FIB, des del punt de vista de blog, un dels millors cantants que existeixen en l'actualitat i que no parem d'escoltar,
Mika.

Potser no us soni aquest nom, pero si sentiu la cançó de Relax, tal volta comenceu a saber de qui parlem.

Michael Holbrook Penniman és un cantant libanés que actualment viu en Anglaterra, país on ha aconseguit molt d'exit i que li entregá un dels seus premis musicals, els Brit Awards, com a Millor Artista Revelació.

La seva carrera está en marxa, ja que sols ha tret un CD, però del qual ha venut més de 5.000.000 de copies, la qual cosa li augura un futur prometedor.

Des d'ací us recomanem unes quantes cançons, que sens dubte no tenen desperdici:


Esperem que el concert siga una vertadera pasada, perquè cantants com aquests val la pena veure'ls.

Segur que no decebrá a ningú.

dissabte, 8 de març del 2008

8 DE MARÇ: UN DIA MÉS?

Avuí, 8 de Març, és el dia de la dona treballadora, declarat des del 1977 per l'ONU.

Perquè estem farts de veure com tots els dies les dones són assassinades a mans dels seus marits, fem una crida a la societat per a acabar amb aquesta aberració. Dediquem aquest post a nosaltres, a totes les dones, sense cap excepció, perquè totes som iguals, i perquè totes tenim els mateixos drets i deures.

No tolerem cap agressió, cap discriminació, cap humiliació, cap superioritat amb l'excusa d'un diferent sexe. Perquè tots som iguals, tots compartim els mateixos sentiments, les mateixes ilusions, no permitim cap diferenciació cultural i social entre homes i dones.

Volem que s'acabin, que es trenquin d'una vegada els mites que s'han donat al llarg de la història per a poder justificar la inferioritat de la dona. Ni Pandora en els mites clàssics, ni Eva en la religió catòica.

Aquesta és una crida a tots i totes vosaltres, per a intentar fer del món un lloc millor sense discriminacions, ja siguen pel sexe, l'edat, o el color de pell.
Esperem que algún dia s'acabi el dia de la dona, aixó significarà que per fi tots som iguals i que vivim en un món on ens respetem mutuament.


Com parlem de la dona treballadora us mostrem uns versos traduits de la primera poetisa de la història, Safo:

A mi en el pit el cor s'oprimeix sols en mirar-te; ni la veu encerta de la meva gola al prorrompre, i trencada calla la llengua. Foc sutil dintre del meu cos tot prest discòrre, els incerts ulls vaguen sens rumb, les oïdes fan ronc zumbit. Cobreixme tota de suor gèlid, pàlida quede com la marcida herba, ja sense forces, sens alè, innert, morta parec per sempre.

També volem destacar aquestes dues cançons que destaquen molt la figura de la dona:


Perquè volem un món millor,
BENIJOVES.

diumenge, 2 de març del 2008

PLATJA O MUNTANYA? DEBAT POÈTIC

NOEMÍ:
Bella catifa verda
de flors perfumada,
la brisa t'acarona
dolçament perfumada.
Com n'és de lliure l'ànima
quan és a la muntanya!
quan es troba a la natura
que amb tant d'amor la banya.

ANNA:
Quan sec sobre el clar mantell de sorra
i el dolç cant marí s'endinsa en mi,
el meu cor batega amb força
pel món que comença a descobrir.
Que millor que sentir les Sirenes
i mariners invocant Possidó
perquè no em fa ni fred ni calor
fang, aranyes i males herbes.

NOEMÍ:
El fi mantell de sorra
que gaudeixes elogiant,
martiri el nombraria,
que no cura cap espant.
Esponjosa en la muntanya
l'herba fresca que t'espera
et bresola, t'arrosega,
a un món de primavera.

ANNA:
Les ones, com huracans sens fi,
porten somnisa perduts a la riba;
i amb corals i estels sorgí,
l'univers d'una ànima viva.
Ni fulles mortes, ni aire gèlid,
té per a mi gens mèrit.
La muntanya em petrifica,
és pobre i no gratifica.

NOEMÍ:
Oh muntanya tota de vida i natura envoltada!
Quanta innocent bellesa hi mantens amagada.

ANNA:
No importa que diga, que pensi o on hi vaja,
Perquè sempre, sempre hi seré a la meva platja.

dijous, 3 de gener del 2008

VÍDEOS INTERESSANTS TRETS DE "YOUTUBE"

Aquests són uns quants vídeos que nosaltres, els creadors d'aquest blog, considerem interessants o divertits:

diumenge, 30 de desembre del 2007

UNA PORTA OBERTA


Aquesta és una de les imatges que més m'han agradat durant les meves recerques per internet.
Un cadenat obert... hi ha alguna cosa que expresse millor la llibertat? Pot ser que sí, però a mi aquesta imatge em va tocar el cor.
La llibertat... que podem dir sobre aquesta?

La llibertat és una porta oberta a la que no tots podem arribar, per desgràcia. Abans d'arribar a aquesta hi ha que creuar-ne d'altres que no sempre tenen el seu cadenat obert. Així, quan hi arribem davant d'una d'aquestes... qué hi fem? Per a creuarla hem de col·laborar tots i no rendir-nos, sobretot això, seguir endavant per més que costi obrir eixa porta, no pensar: "no es pot obrir, és impossible". El que tenim que tindre en ment, ja no només per obrir eixa porta sino totes és: "tots junts ho aconseguirem, no podrà resistir-se a tots nosaltres". I així, a la fí el cadenat que obri eixa porta s'acabarà trencant i ens deixarà seguir amb el nostre viatje.

En aquest viatje trobarem obstacles, trobarem també falses llibertats. Però no us deixeu engañar per ningú, no cregueu les paraules dels que us diuen que ja heu arribat a la Llibertat i, en canvi, mantenen una porta tancada davant teva. Totes les portes han d'estar obertes.

És una llàstima que moltes persones no poguen gaudir ni dels primers passos cap a la Llibertat. Però recordeu que sempre podem ajudar-los a creuar les seves portes cap a ella, així que no observeu com ho intenten sense éxit, no us lamenteu per qué no podem fer més, no digueu: "pobrets", i us quedeu ahí mirant-los sense fer res. Actueu! El que teniu que fer és ajudarlos per a que creuen eixes barreres, a que trenquen eixos cadenats, a ser tan lliures com vosalrtes.

I amb tot açó, m'acomiade fins a la pròxima.

dimarts, 25 de desembre del 2007

EL NADAL ARRIBA A L'INSTITUT

Com és típic, l'últim dia de classe en l'institut es realitzen una serie d'activitats per a donar entrada a les vacances.

Després de l'entrega de notes arriba l'esperada xocolatada. Cada alumne pot prendre un got de xocolata acompanyat ambu na serie de "pastetes". Enseguida, a les 11:00 comença el concert de Nadal, on els meus companys Lluís i Noemí tocaven (el saxofó i el baix elèctric respectivament). Aquest concert fou instrumental i tocaren, per exemple, l'"Everybody needs somebody" dels "Blues Brothers" o la nadala "Nit de Pau". Després d'un concert istrumental , que millor que un únicament vocal? Doncs així fou, els alumnes que formen el musical es van atrevir a cantar les típiques nadales, encara que cantaren amb els professors més atrevits.

Per a finalitzar, començaren les activitats programades, que foren: Caraoque, cinema i competicions en escacs i guinyot; les finals esportives no es van poder fer a causa de la pluja de la nit anterior, així que tots els alumnes farem un "esforç" el dimecres i abamndonarem les classes durant dues hores per a poder assistir a veure-les (espere que guanye el meu germà, qui s'ha classificat per a les finals de bàsquet).

DES D'AQUEST BLOG US DESSITGEM : BON NADAL!!!

dissabte, 22 de desembre del 2007

dijous, 20 de desembre del 2007

MANIFESTACIÓ PER SALVAR TV3

Aquest pròxim dissabte dia 22 de desembre, dia del sorteig de la primitiva (toquem fusta), es celebra una manifestació en Castelló en contra de la sentència que li han posat a la cadena de televisió TV3, suposadament, a causa d'emetre "il·legalment" la seva cadena en la Comunitat Valenciana.

La manifestació es fa, simplement, per la lliure llibertat d'expressió. Són molt fortes les causes polítiques que han conduït a que TV3 haja de pagar la suma de 300.000 euros de sanció, però davant de tot s'hauria d'anteposar el dret a parlar sobre les coses que cadascú creu importants i que no danyen a ningú. Ja s'han fet altres manifestacions i aquesta és de les més tardies.

Des d'aquest blog us invitem, si voleu, a participar en aquesta manifestació que serà davant de la "Casa dels caragols" a les 19:00 de la vesprada el dia 22. Quants més siguem més ressó tindrem.