"Ahir, dia 4 de juny del 2008, va ser assasinat brutalment un home jove en plena ciutat de Madrid. Els testimonis afirmen que van veure com la víctima fou completament humiliada davant de un grup de gent, i torturada baix l'atenta mirada d'aquestes persones sense que se li concedira ninguna alternativa possible. La víctima mostrà resitència davant els atacs, però fou inútil ja que els seus agressors el superaven en nombre. Després d'aquest llarg temps d'angoixa i patiment, el presumpte assasí, identificat com un home amb roba poc usual, acabà amb el pobre indefens ferint-lo amb una arma blanca sense ningun tipus de compassió. La víctima es va arrossegar uns segons abans de desplomar-se finalment. Potser creía que encara tindria algún tipus d'esperança...
No satisfet amb açò l'assasí el mutilà quedant-se una part del seu cos com a trofeu.
L'assasí està ara en llibertat, fent una vida normal, contant amb seguidors que respatllen la seva acció i d'altres molts que l'admiren. Les úniques paraules que digué als medis fóren: M'agrada el meu treball, en ell et jugues la vida, però jugar així amb la víctima no te preu. Es cultura en estat pur."
Es clar que ara estareu pensant: com pot ser això?. Deixeu-me explicar. Encara que paregui mentira, assasinats com aquest ocurreixen prou sovint en molts llocs d'Espanya. Però no temeu, la veritat esque en aquest text he cambiat un poc algunes paraules. Ara fixeu-vos, cambieu les paraules en negreta per la paraula "bou". Sí, sí, bou, aquest animal negre i gross. I també proveu de canviar la paraula "assasí" per la paraula "torero", i rellegiu-lo amb aquest nou punt de vista. Ara el veieu més clar, oi? Ara l'enteneu millor. Ara no us provoca un setiment d'esgarrifança tant fort. Doncs, encara així, a mi me'l provoca. M'esgarrifa extremadament que algú es diverteixi amb aquest tipus de "festes". Quina gràcia hi ha en que una persona h
umilie i torture tan fredament a un pobre animal indefens, tancat i asustat? Es que ens hem tornat bojos?
Hi ha gent que ho defensa dient: "els bous han estat criats per a això." Vinga va! no em facis riure! Des de quant tenim l'autoritat per a decidir per a que serveixen els éssers vius? Quin dret tenim nosaltres per a decidir la seva vida? i ja no sols la vida, sino també la seva mort.
Personalment, em pareix del tot inhumà. La tortura no es art ni cultura... no ho oblidem.
Hi ha una cançó de Ska-p que descriu perfectament aquesta matança. Aquí esta el link per a qui tingui el valor de sentir la realitat (es un poc fortet). A mí em provoca una tristesa enorme saber que els humans siguem capaços de tals atrocitats...
http://www.youtube.com/watch?v=evfKljTWJWU
Aquesta es la cuel realitat, ara jutjeu vosaltres mateixos.
No satisfet amb açò l'assasí el mutilà quedant-se una part del seu cos com a trofeu.
L'assasí està ara en llibertat, fent una vida normal, contant amb seguidors que respatllen la seva acció i d'altres molts que l'admiren. Les úniques paraules que digué als medis fóren: M'agrada el meu treball, en ell et jugues la vida, però jugar així amb la víctima no te preu. Es cultura en estat pur."
Es clar que ara estareu pensant: com pot ser això?. Deixeu-me explicar. Encara que paregui mentira, assasinats com aquest ocurreixen prou sovint en molts llocs d'Espanya. Però no temeu, la veritat esque en aquest text he cambiat un poc algunes paraules. Ara fixeu-vos, cambieu les paraules en negreta per la paraula "bou". Sí, sí, bou, aquest animal negre i gross. I també proveu de canviar la paraula "assasí" per la paraula "torero", i rellegiu-lo amb aquest nou punt de vista. Ara el veieu més clar, oi? Ara l'enteneu millor. Ara no us provoca un setiment d'esgarrifança tant fort. Doncs, encara així, a mi me'l provoca. M'esgarrifa extremadament que algú es diverteixi amb aquest tipus de "festes". Quina gràcia hi ha en que una persona h
umilie i torture tan fredament a un pobre animal indefens, tancat i asustat? Es que ens hem tornat bojos?Hi ha gent que ho defensa dient: "els bous han estat criats per a això." Vinga va! no em facis riure! Des de quant tenim l'autoritat per a decidir per a que serveixen els éssers vius? Quin dret tenim nosaltres per a decidir la seva vida? i ja no sols la vida, sino també la seva mort.
Personalment, em pareix del tot inhumà. La tortura no es art ni cultura... no ho oblidem.
Hi ha una cançó de Ska-p que descriu perfectament aquesta matança. Aquí esta el link per a qui tingui el valor de sentir la realitat (es un poc fortet). A mí em provoca una tristesa enorme saber que els humans siguem capaços de tals atrocitats...
http://www.youtube.com/watch?v=evfKljTWJWU
Aquesta es la cuel realitat, ara jutjeu vosaltres mateixos.
