diumenge, 23 de març de 2008

MIKA EN BENICÁSSIM, EL FIB CADA VEGADA MÉS A PROP

A falta de 3-4 mesos per a que Benicássim comence a plenar-se de guiris, poc a poc es comencen a confirmar els cantants o grups que vindran al FIB, el Festival Internacional de Benicássim. Un festival que dura 4 dies i on es reuneixen grups de música alternativa.

Per aquest festival, encara que Benicásim parega un poblet, han passat grups de l'alçada de
Depeche Mode, Franz Ferndinand, Keane, The Strokes, Artic Monkeys, The Cure o Radiohead.

Pero aquest any ve al FIB, des del punt de vista de blog, un dels millors cantants que existeixen en l'actualitat i que no parem d'escoltar,
Mika.

Potser no us soni aquest nom, pero si sentiu la cançó de Relax, tal volta comenceu a saber de qui parlem.

Michael Holbrook Penniman és un cantant libanés que actualment viu en Anglaterra, país on ha aconseguit molt d'exit i que li entregá un dels seus premis musicals, els Brit Awards, com a Millor Artista Revelació.

La seva carrera está en marxa, ja que sols ha tret un CD, però del qual ha venut més de 5.000.000 de copies, la qual cosa li augura un futur prometedor.

Des d'ací us recomanem unes quantes cançons, que sens dubte no tenen desperdici:


Esperem que el concert siga una vertadera pasada, perquè cantants com aquests val la pena veure'ls.

Segur que no decebrá a ningú.

dissabte, 8 de març de 2008

8 DE MARÇ: UN DIA MÉS?

Avuí, 8 de Març, és el dia de la dona treballadora, declarat des del 1977 per l'ONU.

Perquè estem farts de veure com tots els dies les dones són assassinades a mans dels seus marits, fem una crida a la societat per a acabar amb aquesta aberració. Dediquem aquest post a nosaltres, a totes les dones, sense cap excepció, perquè totes som iguals, i perquè totes tenim els mateixos drets i deures.

No tolerem cap agressió, cap discriminació, cap humiliació, cap superioritat amb l'excusa d'un diferent sexe. Perquè tots som iguals, tots compartim els mateixos sentiments, les mateixes ilusions, no permitim cap diferenciació cultural i social entre homes i dones.

Volem que s'acabin, que es trenquin d'una vegada els mites que s'han donat al llarg de la història per a poder justificar la inferioritat de la dona. Ni Pandora en els mites clàssics, ni Eva en la religió catòica.

Aquesta és una crida a tots i totes vosaltres, per a intentar fer del món un lloc millor sense discriminacions, ja siguen pel sexe, l'edat, o el color de pell.
Esperem que algún dia s'acabi el dia de la dona, aixó significarà que per fi tots som iguals i que vivim en un món on ens respetem mutuament.


Com parlem de la dona treballadora us mostrem uns versos traduits de la primera poetisa de la història, Safo:

A mi en el pit el cor s'oprimeix sols en mirar-te; ni la veu encerta de la meva gola al prorrompre, i trencada calla la llengua. Foc sutil dintre del meu cos tot prest discòrre, els incerts ulls vaguen sens rumb, les oïdes fan ronc zumbit. Cobreixme tota de suor gèlid, pàlida quede com la marcida herba, ja sense forces, sens alè, innert, morta parec per sempre.

També volem destacar aquestes dues cançons que destaquen molt la figura de la dona:


Perquè volem un món millor,
BENIJOVES.

diumenge, 2 de març de 2008

PLATJA O MUNTANYA? DEBAT POÈTIC

NOEMÍ:
Bella catifa verda
de flors perfumada,
la brisa t'acarona
dolçament perfumada.
Com n'és de lliure l'ànima
quan és a la muntanya!
quan es troba a la natura
que amb tant d'amor la banya.

ANNA:
Quan sec sobre el clar mantell de sorra
i el dolç cant marí s'endinsa en mi,
el meu cor batega amb força
pel món que comença a descobrir.
Que millor que sentir les Sirenes
i mariners invocant Possidó
perquè no em fa ni fred ni calor
fang, aranyes i males herbes.

NOEMÍ:
El fi mantell de sorra
que gaudeixes elogiant,
martiri el nombraria,
que no cura cap espant.
Esponjosa en la muntanya
l'herba fresca que t'espera
et bresola, t'arrosega,
a un món de primavera.

ANNA:
Les ones, com huracans sens fi,
porten somnisa perduts a la riba;
i amb corals i estels sorgí,
l'univers d'una ànima viva.
Ni fulles mortes, ni aire gèlid,
té per a mi gens mèrit.
La muntanya em petrifica,
és pobre i no gratifica.

NOEMÍ:
Oh muntanya tota de vida i natura envoltada!
Quanta innocent bellesa hi mantens amagada.

ANNA:
No importa que diga, que pensi o on hi vaja,
Perquè sempre, sempre hi seré a la meva platja.