diumenge, 2 de març de 2008

PLATJA O MUNTANYA? DEBAT POÈTIC

NOEMÍ:
Bella catifa verda
de flors perfumada,
la brisa t'acarona
dolçament perfumada.
Com n'és de lliure l'ànima
quan és a la muntanya!
quan es troba a la natura
que amb tant d'amor la banya.

ANNA:
Quan sec sobre el clar mantell de sorra
i el dolç cant marí s'endinsa en mi,
el meu cor batega amb força
pel món que comença a descobrir.
Que millor que sentir les Sirenes
i mariners invocant Possidó
perquè no em fa ni fred ni calor
fang, aranyes i males herbes.

NOEMÍ:
El fi mantell de sorra
que gaudeixes elogiant,
martiri el nombraria,
que no cura cap espant.
Esponjosa en la muntanya
l'herba fresca que t'espera
et bresola, t'arrosega,
a un món de primavera.

ANNA:
Les ones, com huracans sens fi,
porten somnisa perduts a la riba;
i amb corals i estels sorgí,
l'univers d'una ànima viva.
Ni fulles mortes, ni aire gèlid,
té per a mi gens mèrit.
La muntanya em petrifica,
és pobre i no gratifica.

NOEMÍ:
Oh muntanya tota de vida i natura envoltada!
Quanta innocent bellesa hi mantens amagada.

ANNA:
No importa que diga, que pensi o on hi vaja,
Perquè sempre, sempre hi seré a la meva platja.

2 comentaris:

Ana ha dit...

Genial, gracias por compartirlo con todos.

gemma ha dit...

Esto sí que es poesía, ¿o no?