ELL M'ESTIMA...

"Ell m'estima. M'ho va dir. Només que la meva faldilla era massa curta. Es ficà nerviós, però jo hi vaig tindre la culpa. No tindría que vestirme com una fulana ara que hi estem casats."

"M'ha dit que no hi tornarà a passar. El treball l'esgota y damunt te que aguantar les meves bobades al arrivar a casa. Mira que sóc ximple, explicant-li eixes tonteríes. Ell està cansat, no té el per qué escoltar-les. Em prometé que no passaría una altra volta. Jo el crec."

"Avuí m'ha regalat un ram de roses al arribar a casa. Em besaba suaument mentre deia que m'estimaba. Sóc tan feliç."

"Ha tornat a passar. Ahir estaba desconegut, em donaba por. Però mira que en sóc de ximple! Com se'm va ocorrer ficar-me a veure la tele quan feien partit? Ell adora el futbol. Vaig tindre por. Però de seguida es disculpà, em demanà perdó. No tenía per qué fer-ho, va ser culpa meva."




"Aquesta nit hem fet l'amor. Ell no parava de dir-me que m'estimava. Ara tot pareix que serà com abans. Estic tan contenta! "




"Les meves amigues m'han preguntat per l'ull morat. Jo li he dit que em vaig caure per les escales. No m'agradaría que pensésin malament d'ell. Ell m'estima... el que pasa es que de vegades el faig enfadar. Sóc tan ximple... Ell ho dona tot per mi i jo només penso en mi mateixa. L'altre día bé que m'ho deia. Sóc una egoísta. Ell cridava mentre m'ho deia. Estava asustada. Tornà a passar."






"Avuí m'ha dut a sopar a aquell restaurant tan maco. És tan detallista. Ha contratat fins y tot un violinista. És tot un romántic. Segur que aquesta vegada tot tornrà a anar bé. L'estimo."




"Sóc una inútil. No serveixo per a res. Tan mal ho faig? Tan mala dona sóc? Sóc penosa. Ell es mereix alguna cosa millor."




"Vaig suplicar-li que parara... Estava fet una fúria. No es podía controlar. Tinc por. Però qué hi puc fer? Només sóc una dona..."






"Les meves amigues s'han adonat. "Denuncia a eixe cabró"- m'han dit. No puc fer-ho. Confío en ell. Se que pot cambiar. Ho està intentant. Ell diu que s'esforça. Sempre em demana perdó i em diu que m'estima. No és una mala persona. A més, la majoria de vegades és per culpa meva. Cambiarà amb el temps. Elles no ho entenen. M'estima..."





****Només puc dir una cosa sobre aquesta bojería. Les dones també tenim drets. No deixeu que us maltratin, defeneu la vostra llibertat. Denuncieu als cabrons que tallen les vostres ales, cusen la vostra boca i lliguen les vostres mans. No un deixeu engañar. Lluiteu. Les dones som més fortes del que eixos malparits ens fan creure. ACTUEU! La vostra llibertat és el més important. I recordeu que si us fan mal, no us estimen. ****

DIGUEM PROU A LA VIOLÉNCIA DE GÉNERE!

(Si patiu la violéncia de génere o sabeu d'algú que la patisca crideu sense dubte al 016. I per favor, no us ho penseu dues vegades. Feu-ho per vosaltres.)

...NO DEIXEU QUE US TALLIN LES ALES...

... NO DEIXEU QUE US CALLEN...

...OBRIU ELS ULLS....

... I DIGUEU ¡¡¡PROU!!! ...

LA CRUEL REALITAT

"Ahir, dia 4 de juny del 2008, va ser assasinat brutalment un home jove en plena ciutat de Madrid. Els testimonis afirmen que van veure com la víctima fou completament humiliada davant de un grup de gent, i torturada baix l'atenta mirada d'aquestes persones sense que se li concedira ninguna alternativa possible. La víctima mostrà resitència davant els atacs, però fou inútil ja que els seus agressors el superaven en nombre. Després d'aquest llarg temps d'angoixa i patiment, el presumpte assasí, identificat com un home amb roba poc usual, acabà amb el pobre indefens ferint-lo amb una arma blanca sense ningun tipus de compassió. La víctima es va arrossegar uns segons abans de desplomar-se finalment. Potser creía que encara tindria algún tipus d'esperança...
No satisfet amb açò l'assasí el mutilà quedant-se una part del seu cos com a trofeu.
L'assasí està ara en llibertat, fent una vida normal, contant amb seguidors que respatllen la seva acció i d'altres molts que l'admiren. Les úniques paraules que digué als medis fóren: M'agrada el meu treball, en ell et jugues la vida, però jugar així amb la víctima no te preu. Es cultura en estat pur."

Es clar que ara estareu pensant: com pot ser això?. Deixeu-me explicar. Encara que paregui mentira, assasinats com aquest ocurreixen prou sovint en molts llocs d'Espanya. Però no temeu, la veritat esque en aquest text he cambiat un poc algunes paraules. Ara fixeu-vos, cambieu les paraules en negreta per la paraula "bou". Sí, sí, bou, aquest animal negre i gross. I també proveu de canviar la paraula "assasí" per la paraula "torero", i rellegiu-lo amb aquest nou punt de vista. Ara el veieu més clar, oi? Ara l'enteneu millor. Ara no us provoca un setiment d'esgarrifança tant fort. Doncs, encara així, a mi me'l provoca. M'esgarrifa extremadament que algú es diverteixi amb aquest tipus de "festes". Quina gràcia hi ha en que una persona humilie i torture tan fredament a un pobre animal indefens, tancat i asustat? Es que ens hem tornat bojos?
Hi ha gent que ho defensa dient: "els bous han estat criats per a això." Vinga va! no em facis riure! Des de quant tenim l'autoritat per a decidir per a que serveixen els éssers vius? Quin dret tenim nosaltres per a decidir la seva vida? i ja no sols la vida, sino també la seva mort.
Personalment, em pareix del tot inhumà. La tortura no es art ni cultura... no ho oblidem.

Hi ha una cançó de Ska-p que descriu perfectament aquesta matança. Aquí esta el link per a qui tingui el valor de sentir la realitat (es un poc fortet). A mí em provoca una tristesa enorme saber que els humans siguem capaços de tals atrocitats...
http://www.youtube.com/watch?v=evfKljTWJWU

Aquesta es la cuel realitat, ara jutjeu vosaltres mateixos.

DIADA DE SANT JORDI: ROSA O LLIBRE?

Avuí és la Diada de Sant Jordi, una de les festivitats més importants de Catalunya.

Com és tradició els nois regalen a les noies que estimen una rosa i les noies als nois que estimen un llibre. Es pot dir així que és el dia dels enamorats per als catalans. Des d'aquest blog recomanem que us passeu algún dia per les rambles de Barcelona, on es monten un munt de paradetes amb llibres i alguns escritors signant-ne els seus.

Aquest acte, apart de tindre un alt contingut sentimental, és un acte de promoció de la lectura. Qué millor que regalar un llibre a una persona a la que estimes!!!

Un llibre no sols és cultura, no sols és un munt de paraules ordenades sintácticament. És una porta oberta per a tothom en la que sols tu pots entrar, és un univers que sols existeix en la teva imaginació, és un cúmul de sensacions que t'evadeixen de la teva realitat per a introduir-te en una altra que sols tu pots viure.

No abandonem mai el plaer de la lectura, ja que és el mode d'aprenentatge més ràpid i lúdic que existeix, que desenvolupa la nostra ment, la nostra imaginació, i l'únic moment en que ens sentim lliures: sense presions, sense angoixa, sense rendir-li comptes a ningú.

Per favor mai abandoneu la lectura, perquè difícilment trobareu major satisfacció que arribar al final d'un llibre, arribar al final d'un món.



I vosaltres que regaleu: rosa o llibre?

MIKA EN BENICÁSSIM, EL FIB CADA VEGADA MÉS A PROP

A falta de 3-4 mesos per a que Benicássim comence a plenar-se de guiris, poc a poc es comencen a confirmar els cantants o grups que vindran al FIB, el Festival Internacional de Benicássim. Un festival que dura 4 dies i on es reuneixen grups de música alternativa.

Per aquest festival, encara que Benicásim parega un poblet, han passat grups de l'alçada de Depeche Mode, Franz Ferndinand, Keane, The Strokes, Artic Monkeys, The Cure o Radiohead.

Pero aquest any ve al FIB, des del punt de vista de blog, un dels millors cantants que existeixen en l'actualitat i que no parem d'escoltar, Mika.

Potser no us soni aquest nom, pero si sentiu la cançó de Relax, tal volta comenceu a saber de qui parlem.

Michael Holbrook Penniman és un cantant libanés que actualment viu en Anglaterra, país on ha aconseguit molt d'exit i que li entregá un dels seus premis musicals, els Brit Awards, com a Millor Artista Revelació.

La seva carrera está en marxa, ja que sols ha tret un CD, però del qual ha venut més de 5.000.000 de copies, la qual cosa li augura un futur prometedor.

Des d'ací us recomanem unes quantes cançons, que sens dubte no tenen desperdici:

• Ring ring
• 
  

• Happy Ending
• 
  


• My interpretation
• 
  
• 
  
• Billy Brown
• 
  

Esperem que el concert siga una vertadera pasada, perquè cantants com aquests val la pena veure'ls.

Segur que no decebrá a ningú.

8 DE MARÇ: UN DIA MÉS?

Avuí, 8 de Març, és el dia de la dona treballadora, declarat des del 1977 per l'ONU.

Perquè estem farts de veure com tots els dies les dones són assassinades a mans dels seus marits, fem una crida a la societat per a acabar amb aquesta aberració. Dediquem aquest post a nosaltres, a totes les dones, sense cap excepció, perquè totes som iguals, i perquè totes tenim els mateixos drets i deures.

No tolerem cap agressió, cap discriminació, cap humiliació, cap superioritat amb l'excusa d'un diferent sexe. Perquè tots som iguals, tots compartim els mateixos sentiments, les mateixes ilusions, no permitim cap diferenciació cultural i social entre homes i dones.

Volem que s'acabin, que es trenquin d'una vegada els mites que s'han donat al llarg de la història per a poder justificar la inferioritat de la dona. Ni Pandora en els mites clàssics, ni Eva en la religió catòica.

Aquesta és una crida a tots i totes vosaltres, per a intentar fer del món un lloc millor sense discriminacions, ja siguen pel sexe, l'edat, o el color de pell.
Esperem que algún dia s'acabi el dia de la dona, aixó significarà que per fi tots som iguals i que vivim en un món on ens respetem mutuament.


Com parlem de la dona treballadora us mostrem uns versos traduits de la primera poetisa de la història, Safo:

A mi en el pit el cor s'oprimeix sols en mirar-te; ni la veu encerta de la meva gola al prorrompre, i trencada calla la llengua. Foc sutil dintre del meu cos tot prest discòrre, els incerts ulls vaguen sens rumb, les oïdes fan ronc zumbit. Cobreixme tota de suor gèlid, pàlida quede com la marcida herba, ja sense forces, sens alè, innert, morta parec per sempre.

També volem destacar aquestes dues cançons que destaquen molt la figura de la dona:

• Woman, de John Lennon
• La mujer que mueve el mundo, de Presuntos Implicados.

Perquè volem un món millor, BENIJOVES.

PLATJA O MUNTANYA? DEBAT POÈTIC

NOEMÍ:
Bella catifa verda
de flors perfumada,
la brisa t'acarona
dolçament perfumada.
Com n'és de lliure l'ànima
quan és a la muntanya!
quan es troba a la natura
que amb tant d'amor la banya.

ANNA:
Quan sec sobre el clar mantell de sorra
i el dolç cant marí s'endinsa en mi,
el meu cor batega amb força
pel món que comença a descobrir.
Que millor que sentir les Sirenes
i mariners invocant Possidó
perquè no em fa ni fred ni calor
fang, aranyes i males herbes.

NOEMÍ:
El fi mantell de sorra
que gaudeixes elogiant,
martiri el nombraria,
que no cura cap espant.
Esponjosa en la muntanya
l'herba fresca que t'espera
et bresola, t'arrosega,
a un món de primavera.

ANNA:
Les ones, com huracans sens fi,
porten somnisa perduts a la riba;
i amb corals i estels sorgí,
l'univers d'una ànima viva.
Ni fulles mortes, ni aire gèlid,
té per a mi gens mèrit.
La muntanya em petrifica,
és pobre i no gratifica.

NOEMÍ:
Oh muntanya tota de vida i natura envoltada!
Quanta innocent bellesa hi mantens amagada.

ANNA:
No importa que diga, que pensi o on hi vaja,
Perquè sempre, sempre hi seré a la meva platja.

VÍDEOS INTERESSANTS TRETS DE "YOUTUBE"

Aquests són uns quants vídeos que nosaltres, els creadors d'aquest blog, considerem interessants o divertits:

• Phantom of the opera - Nightwish
• How to save a life i Over my head - The Fray
• Pasapalabra de "Joventuts Socialistes"
• La Flama i Esperant - Obrint Pas
• Girl Anachronism - Dresden dolls
• Happy Ending i Lollipop - Mika
• Parida del videoclip de Lollipop - Mika
• Hipopotam cantant "in the jungle"
• Eixiu de l'armari...

UNA PORTA OBERTA

Aquesta és una de les imatges que més m'han agradat durant les meves recerques per internet.

Un cadenat obert... hi ha alguna cosa que expresse millor la llibertat? Pot ser que sí, però a mi aquesta imatge em va tocar el cor.

La llibertat... que podem dir sobre aquesta?

La llibertat és una porta oberta a la que no tots podem arribar, per desgràcia. Abans d'arribar a aquesta hi ha que creuar-ne d'altres que no sempre tenen el seu cadenat obert. Així, quan hi arribem davant d'una d'aquestes... qué hi fem? Per a creuarla hem de col·laborar tots i no rendir-nos, sobretot això, seguir endavant per més que costi obrir eixa porta, no pensar: "no es pot obrir, és impossible". El que tenim que tindre en ment, ja no només per obrir eixa porta sino totes és: "tots junts ho aconseguirem, no podrà resistir-se a tots nosaltres". I així, a la fí el cadenat que obri eixa porta s'acabarà trencant i ens deixarà seguir amb el nostre viatje.

En aquest viatje trobarem obstacles, trobarem també falses llibertats. Però no us deixeu engañar per ningú, no cregueu les paraules dels que us diuen que ja heu arribat a la Llibertat i, en canvi, mantenen una porta tancada davant teva. Totes les portes han d'estar obertes.

És una llàstima que moltes persones no poguen gaudir ni dels primers passos cap a la Llibertat. Però recordeu que sempre podem ajudar-los a creuar les seves portes cap a ella, així que no observeu com ho intenten sense éxit, no us lamenteu per qué no podem fer més, no digueu: "pobrets", i us quedeu ahí mirant-los sense fer res. Actueu! El que teniu que fer és ajudarlos per a que creuen eixes barreres, a que trenquen eixos cadenats, a ser tan lliures com vosalrtes.

I amb tot açó, m'acomiade fins a la pròxima.

EL NADAL ARRIBA A L'INSTITUT

Com és típic, l'últim dia de classe en l'institut es realitzen una serie d'activitats per a donar entrada a les vacances.

Després de l'entrega de notes arriba l'esperada xocolatada. Cada alumne pot prendre un got de xocolata acompanyat ambu na serie de "pastetes". Enseguida, a les 11:00 comença el concert de Nadal, on els meus companys Lluís i Noemí tocaven (el saxofó i el baix elèctric respectivament). Aquest concert fou instrumental i tocaren, per exemple, l'"Everybody needs somebody" dels "Blues Brothers" o la nadala "Nit de Pau". Després d'un concert istrumental , que millor que un únicament vocal? Doncs així fou, els alumnes que formen el musical es van atrevir a cantar les típiques nadales, encara que cantaren amb els professors més atrevits.

Per a finalitzar, començaren les activitats programades, que foren: Caraoque, cinema i competicions en escacs i guinyot; les finals esportives no es van poder fer a causa de la pluja de la nit anterior, així que tots els alumnes farem un "esforç" el dimecres i abamndonarem les classes durant dues hores per a poder assistir a veure-les (espere que guanye el meu germà, qui s'ha classificat per a les finals de bàsquet).

DES D'AQUEST BLOG US DESSITGEM : BON NADAL!!!

Una història d'amor

MANIFESTACIÓ PER SALVAR TV3

Aquest pròxim dissabte dia 22 de desembre, dia del sorteig de la primitiva (toquem fusta), es celebra una manifestació en Castelló en contra de la sentència que li han posat a la cadena de televisió TV3, suposadament, a causa d'emetre "il·legalment" la seva cadena en la Comunitat Valenciana.

La manifestació es fa, simplement, per la lliure llibertat d'expressió. Són molt fortes les causes polítiques que han conduït a que TV3 haja de pagar la suma de 300.000 euros de sanció, però davant de tot s'hauria d'anteposar el dret a parlar sobre les coses que cadascú creu importants i que no danyen a ningú. Ja s'han fet altres manifestacions i aquesta és de les més tardies.

Des d'aquest blog us invitem, si voleu, a participar en aquesta manifestació que serà davant de la "Casa dels caragols" a les 19:00 de la vesprada el dia 22. Quants més siguem més ressó tindrem.